Grècia comença 2018 en ALERTA ROJA. Des d’Algemesí s’intensifica el treball

Arribada a Lesbos 2017

Refugia’l: La crisi humanitària dels refugiats és cada dia més greu.

Els voluntaris d’Algemesí d’ajuda als refugiats a Grècia, Refugia’l, intenten amb totes les forces que poden sensibilitzar a la població i recollir diners per a poder millorar les vides de milers de persones que estan en perill psicològica i físicament.

Segons afirmen “Estem veient amb impotència i ràbia com Europa dóna l’esquena a la situació mentre els refugiats són víctimes de tot tipus d’agressions”

A Lesbos

Javier Colomer, un jove d’Algemesí associat a Refugia’l, va eixir de València en direcció a les illes del mar Egeu en juliol. Aquestes illes, Lesbos, Quios , Samos, Kos y Leros concentren més de 15 mil persones. Només entre Samos i Lesbos es compten prop de 50 mil refugiats de totes les edats.

Javi va arribar a Lesbos, sabedor de què en el camp de refugiats de Moria la situació és tremenda, per a poder ajudar amb les seues mans a aquestes persones.

platja refugiats 2017

 

 

 

 

 

El seu relat esgarrifa. A Moria hi ha prop de 5 mil persones amb només dos racions de menjar, dormint en tendes d’estiu, davall de plàstics o en el millor dels casos en contenidors.

Cada dia arriben barques carregades de refugiats de distints països fugint de la por i la mort que comporta una guerra. A la platja esperen voluntaris i policies. Javier ens contava que “Només pots plorar quan veus com les barques amb famílies senceres, amb bebès o dones embarassades, tenen dificultat en arribar a terra i no se’ls pot ajudar fins que no fan peu en l’arena”.

Ja en el camp de refugiats només hi ha accés a l’aigua corrent unes hores cada dia i no tenen llum elèctrica. L’ús massiu dels lavabos o les dutxes provoca una insalubritat perillosa, picabaralles i en alguns casos les dones i els xiquets deuen anar-hi acompanyats per a evitar ser assaltats.

Ara, en ple hivern, fa fred per tot arreu i quan plou tota la roba es banya i s’inunden les tendes. L’any passat tres persones moriren per intoxicació en haver intentat calfar artesanalment les tendes.

La vida d’una família en una d’aquestes tendes es limita a veure com passa el temps. La presència de voluntaris és imprescindible perquè els refugiats se senten com a persones dignes.

Ara bé, si la situació al camp és insostenible, els enfrontaments i la violència que genera aquesta pobresa ha obligat a les autoritats gregues a muntar presons amb tendes dins el mateix camp de de refugiats. Són presons on ningú pot entrar. Els voluntaris deuen burlar la vigilància per llançar dins mantes o aliments.

Totes les Organitzacions Governamentals han demanat que s’instal·le als refugiats en centres de la península.

 

 Atenes

Durant tot l’any el grup de 13 persones activistes de Refugia’l va aconseguir recollir 6 mil euros fent accions a Algemesí per a poder atendre les necessitats dels refugiats. En Agost arribaren a Atenes 12 d’ells. Júlia Andrés, Francesc Grau, Paula Esteve, Quim Matalí, Pau Blanco, Blanca Gimeno, Carlos Andres, Raül Sanxis, Joseba, Naomi, Nadia i Laura.

Van trobar una dona congolesa embarassada de quasi 9 mesos que buscava un lloc on dormir ja q vivia al carrer i la van ajudar a arribar a una maternitat, un edifici ocupat per refugiats, on conegueren Ismayl Chguennou, Cristina Asens i Joan Reverté, entre altres voluntaris de l’ONG Provocant la Pau.

En la maternitat s’amuntegaven les famílies en els seus espais, sense comunicació amb els cohabitants i limitant la seua vida a rebre la roba i el menjar que els subministren els voluntaris. Sense horaris, dormint de dia i veient passar la nit. Siguen grans o menuts.

Els nostres voluntaris van començar a dinamitzar i adaptar l’edifici i humanitzar persones al límit de la humanitat. Gràcies als diners recollits a Algemesí es va poder reformar la cuina, pintar habitacions i fer un gran menjador on els refugiats ja poden compartir taula. També adquirir menjar i material de primera necessitat. A poc a poc, la maternitat s’ha convertit en un lloc on conviure. Va nàixer el primer bebè, els xiquets juguen de dia i els majors decideixen i treballen el seu dia a dia.

Els voluntaris classifiquen la roba, els aliments i els productes higiènics , cuinen serveixen roba, porten malalts als hospitals de la capital i atenen tot allò que es va presentar.

La maternitat s’ha convertit en un projecte. No tots els refugiats viuen igual.

Hi ha centres ocupats, com ara antigues escoles, refugiats que esperen obtindre asil a uns altres països d’Europa, uns altres repartits en cases cedides per alguns ajuntaments i altres amb famílies separades pels centres de refugiats.

 

Per a entendre un poc millor què passa.

No tots els refugiats són de Síria. Venen de l’Irak, l’Afganistan, El Pakistan, Guinea, Mali o Bangladesh. Només els refugiats de Siria, Yemen i Eritrea poden ser reubicats perquè el seu país disposa d’alt nivell de protecció internacional. Per a Europa, la resta són emigrants econòmics i no tenen possibilitats d’asil. Es pretén que tornen als seus països.

La Unió Europea es va comprometre a acollir 150 mil refugiats. Cap país ha complit els compromisos. Fins i tot a Grècia només s’han reubicat uns 5 mil del milió de persones que ha passat pel país. Ara 66.400 refugiats estan repartits en les més de 70 instal·lacions existents.

La situació s’ha agreujat des de l’acord en març de la Unió Europea amb Turquia. Aquest país ha rebut 6 mil milions d’euros per a impedir que els refugiats arriben a Grècia. Ara es veuen obligats a utilitzar camins més perillosos, com ara el que va de Líbia a Lampedusa en Itàlia. En aquesta via han mort enguany 4 mil persones en la mar. Partits i ONG’S demanen un pas segur per a travessar els 6 quilòmetres que separen Turquia de Grècia amb un ferri de baix cost per a evitar als refugiats el pagament de 4 mil euros que els reclamen les màfies.

La crisi que viu Grècia, intervinguda econòmicament, empitjora la situació. Rep 6 milions d’euros de la UE per atendre els refugiats. Una xifra penosa si es compara amb els 6 mil que rep Turquia.

Els seus habitants pateixen retallades, salaris baixos mentre el govern intenta complir amb els plans d’austeritat que mana la Unió Europea.

Encara i així, Grècia ha inclòs en el seu sistema educatiu a xiquets i adolescents refugiats i els seus habitants, amb la seua solidaritat , estan frenant la catàstrofe amb camps gestionats per veïns, famílies greuges acollidores o pagant equip de rescat per als voluntaris que estan a la costa.

A Grècia estan milers de persones de la resta d’Europa que han deixat les seues vides per a garantir a uns altres un poc de dignitat.

En paral·lel, el govern dels 28 països que componen la Unió Europea mira cap a un altre costat i fa més gran si es pot el fracàs més gran de la seua història.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.