L’escola de Baasneree

El present projecte de la construcció de “L’Escola de Baasneere” comença a ser una realitat en el 2015, després d’uns anys de contactes amb la contrapart a Burkina Faso la Association pour le developpement economique et social de Baasneere (avui reconvertida en l’associació A3B) de coneixement i intercanvi mutu, de camps de treballs realitzats als poblat, d’altres projectes de cooperació al desenvolupament més modestos, però sobre tot a partir d’una realitat i necessitat concreta a Baasneere i la demanda de la seua població per a poder tenir la primera escola de secundària en un radi de 30 kilòmetres.

El primer contacte oficial amb el poble de Baasneere, representat pels ancians, el comitè de dones i el dels joves, es va fer en setembre de 2010. Presentaren les primeres necessitats socials que tenien com a prioritàries per als seu desenvolupament: la construcció d’un pou d’aigua, la rehabilitació del Centre de Salut i la construcció d’una escola de secundària. Després de dutes a terme les dues primeres, s’iniciaren en 2013 els primers contactes per iniciar el projecte de l’escola.

En desembre de 2013, i aprofitant un dels camps de treball, es va visitar el poble de Gando a Burkina Faso, on l’arquitecte burkinabé format a Berlín, Diedebó Francis Kéré, ha construït una escola de Secundària i altres edificis socials, buscant solucions específiques als problemes constructius de la zona, buscant unes solucions sostenibles i adaptades a l’entorn. Després de veure les edificacions, parlar amb els ancians de Gando i explicar a la població de Baasneere el que havien vist, es determinà entre tots la voluntat de decantar-se per aquest tipus de solucions constructives. Després de diversos contactes amb Kéré quedà ben clar la impossibilitat que el seu estudi portara el nostre projecte endavant, però es va oferir a col·laborar amb nosaltres passant-nos la informació que precisàrem per a continuar amb el projecte.

En febrer de 2014, un membre de la nostra associació, aprofitant una visita al projecte WEN BE NE DO de Bam, a Burkina Faso, es reuneix amb la nostra contrapart, als que demana que busquen dos projectes i pressupostos de construcció per a l’escola. A més a més, comparteix diferents qüestions relatives al projecte: la necessitat de que l’escola siga pública, les possibles dates de començament, la implicació del poble d’Algemesí, la participació del poble de Baasneere.

En març de 2014 contactem amb la Càtedra UNESCO de construcció en terra de la Universitat Politècnica de València, i els expliquem el projecte que tenim de construir una escola a Baasneere de manera sostenible i amb materials de la zona. Des del primer moment els responsables de càtedra UNESCO es mostraren molt interessats i disposats a col·laborar en qualsevol cosa. D’aquestes entrevistes va eixir la possibilitat de fer un curs amb la UPV per a promoure i estudiar idees i propostes per a la construcció de l’escola. Aquest taller es va realitzar de 7 a l’11 de juliol, i tingué coma objectiu la elaboració d’idees i propostes a partir de la necessitat real de dissenyar i construir una escola de Secundària en el poblat de Baasneere de la mà de l’associació Algemesí Solidari. Els participants del taller, tingueren la possibilitat de presentar les seues propostes a dos concursos internacionals sobre arquitectura sostenible. Es va organitzar també una exposició a la UPV i a Algemesí amb els resultats del taller.

Aprofitant l’estada en el camp de treball d’agost de 2014, es mantingueren tres reunions molt importants, que s’assentaren les bases per a fer el projecte concret i preparar el començament de la construcció. En aquell moment es concretaren les bases de la construcció.

Per a elaborar el projecte definitiu de l’escola s’ha creat un equip d’arquitectes i estudiants, encapçalats i coordinats per Juan Vicente Maravilla. Aquest projecte es troba pràcticament acabat i ha estat presentat a l’Ajuntament d’Algemesí i la ciutat, i també al poble de Baasneere.

A més de tots els arquitectes de la UPV que han col·laborat en els cursos que hem fet i farem, hi ha dos arquitectes claus que ens han orientat i continuen col·laborant en el projecte per la seua experiència concreta en aquestes construccions i de treball en Burkina Faso

Amb motiu de la celebració de la setmana de Pobresa Zero, el mes d’octubre, s’han celebrat diversos actes en 2014-2016 a Algemesí, en els quals s’ha fet el possible per presentar tot allò relacionat directament amb el projecte de l’Escola de Baasneere. També el rebre Algemesí Solidari el guardó d’honor a títol col·lectiu de l’ajuntament d’Algemesí ha permés de difondre encara més, sobretot amb els mitjans de comunicació locals i comarcals, el projecte.

L’arquitectura de Burkina Faso, i generalment la de quasi tots els països d’Àfrica, es caracteritza per presentar dues situacions ben diferenciades. Per una banda, es troba l’arquitectura vernacla, estesa per la major part del país, i que reprodueix models que a penes han variat des de segles, paral·lelament al manteniment dels principals costums i hàbits d’aquestes societats rurals. Aquestes construccions es basen en la utilització exclusiva dels materials autòctons que es troben més a prop de les comunitats, fent servir tècniques bàsiques de transformació de les matèries primeres, i recolzades en l’artesania local transmesa entre generacions. El resultat són xicotetes construccions cilíndriques, amb ús quasi exclusiu d’habitatges i magatzems, realitzades amb atovons de terra crua i cobertes còniques fetes amb la palla dels cereals que conreen (mill en el cas de Baasneere). Per a delimitar l’espai domèstic es construeixen unes tanques amb murs d’atovó que recorren els diferents edificis, generant una estructura de patis més o menys complicada.

Per una altra banda, es troba l’arquitectura alternativa a la tradicional, que es localitza en les capitals, i que es l’herència de les influències dels períodes de colonització europea. Aquesta arquitectura reprodueix, de manera literal, els models de les construccions pròpies de la cultura occidental. Són construccions transposades, que a més es basen en els models més banals i menys interessants dels edificis habituals en les nostres ciutats, i es realitzen amb el mateixos materials d’origen. Material els quals resulten totalment aliens a les possibilitats de producció industrial dels països en els que s’alcen, derivant doncs en la imprescindible necessitat d’importació i en la conseqüent dependència econòmica de les antigues metròpolis.

Dins d’aquest tipus d’arquitectura “d’estil europeu” cal distingir, a la vegada, dues grans variants, o millor dit, el model originari i la seua derivada paupèrrima. Açò és, per una banda la que conformen els grans edificis representatius i comercials, públics i privats, propis dels centres administratius, i per altra banda la variant que representa l’arquitectura popular nascuda a partir d’aquests models occidentals. Aquesta segona variant, és la conseqüència de la banalització absoluta dels materials i tècniques emprades en les construccions europeïtzades. Desprenent-se de les referències culturals d’aquells models, es redueixen a la utilització dels materials bàsics: blocs de formigó extruït, arrebossats de morter de ciment i cobertes de planxa grecada, configurant habitacles elementals, i aliens al seu entorn social o climatològic. Aquest tipus de construcció s’estén per la major part de la trama de les ciutats de Burkina Faso, configurant el seu caràcter més recognoscible, fins el punt que n’ha desplaçat totalment l’arquitectura vernacla i s’ha establert com el model propi de la població urbanitzada.

Però, més enllà de les ciutats, aquest model de construcció ha tingut gran fortuna inclús en els poblats rurals allunyats. Interpretat com un model de progrés i modernitat, i degut a la seua major durabilitat, els habitants de les comunitats menys desenvolupades utilitzen aquesta tècnica per als seus habitatges i magatzems, desplaçant de manera progressiva l’arquitectura popular originària. Aquest efecte de desplaçament (metafòricament semblant al que s’ha produït en alguns ecosistemes per la introducció d’espècies animals no adaptades) es veu agreujat per la seua utilització per part d’entitats públiques i privades, l’objectiu de les quals és la formació i ajuda al desenvolupament de les comunitats menys afavorides. Així, tant l’estat burkinabè com gran nombre d’ONGs han alçat tot tipus d’edificis comunitaris ‒escoles i centres de formació, centres de salut, centres per a dones, etc.‒ amb aquesta tipologia, el que li ha donat, si cap, encara major prestigi entre la població nativa, que interpreta aquest tipus de construcció com la “bona” i moderna, ja que representa la manera de fer dels europeus (i pot ser suposen que és la habitual a casa nostra).

Enfront d’aquesta arquitectura banal i regressiva, que no s’adapta a les condicions socials, econòmiques i ambientals del lloc on s’implanta, existeix una tendència en l’arquitectura moderna, basada en el fonaments de la sostenibilitat i la reducció del consum energètic, que pretén una arquitectura integrada de manera plena en la societat en la qual es desenvolupa. Amb aquest motiu, estudia la cultura i tradició constructiva dels pobles, amb l’objectiu de recuperar-les per a plantejar construccions arrelades en allò vernacle, en les lliçons que dona l’arquitectura popular, i per projectar noves construccions que no renuncien als coneixements més actuals ni a la voluntat de progrés.

Aquestes teories, basades en la preocupació per un desenvolupament humà més sostenible, i que han estat encapçalades inicialment per un grup d’arquitectes d’arreu del món, entre els que cap citar a Francis Kéré (Burkina Faso), Anna Heringer (Alemanya), Alejandro Aravena (Xile), Peter Rich (Sud-àfrica), Anupama Kundoo (Índia), Solano Benítez (Paraguai), etc., s’han estès amb èxit per les escoles d’arquitectura i han sigut recolzades per multitud de mitjans de comunicació especialitzats, inclús se n’han generats de propis, i s’han organitzat moltíssimes activitats professionals i docents al voltant d’aquesta idea. Tot això, i la importància d’algunes de les obres construïdes, ha fet que aquest acabe sent un corrent ben identificat i conegut en el món de l’arquitectura contemporània.

Però, a més a més, del que s’ha explicat, aquest tipus d’activitat professional té un fort vincle natural amb les intervencions de cooperació internacional, ja que els seus paràmetres fonamentals són especialment idonis per a dur a terme noves implantacions en comunitats on, a banda de les necessitats materials d’obtenció d’una instal·lació concreta, requereixen formació per als seus membres. L’arquitectura sostenible es basa en un disseny inspirat en la cultura vernacla, en l’obtenció dels materials del propi lloc on s’executa, en la utilització de mitjans senzills, no contaminants i de baix consum energètic, i així mateix, en el desenvolupament humà del col·lectiu implicat.

Per tant, aquests plantejaments resulten especialment adequats per a dur a terme la nova construcció d’una dotació escolar a Baasneere, ja que aquella comunitat presenta un important dèficit educatiu, però també de formació professional i de mitjans de desenvolupament, alternatius a l’autoconsum agrícola que constitueix actualment la seua única font de subsistència.

1. Aconseguir la construcció d’un dels mòduls (dues aules) d’un col·legi de Secundària al poble de Baasneere (Burkina Faso), dins un projecte de més llarg abast, a sis anys vista
2. Sensibilitzar el poble d’Algemesí, i per extensió a totes aquelles persones que acudisquen a les activitats de la nostra ONG, de la realitat de la pobresa en el món i de comprometre’s per capgirar aquesta situació, a partir d’una vida més sostenible, més austera.
3. Estimular el desenvolupament de l’ensenyament Secundari a una àrea d’Àfrica desproveïda d’aquestes opcions, com a via de promoció i millora de les persones i el desenvolupament dels pobles
4. Proporcionar una formació de caràcter professional a joves de Baasneere, basada en la construcció d’edificis sostenibles
5. Implicar joves en situació d’exclusió social a Algemesí en el projecte de formació de l’arquitectura de terra
6. Promocionar l’educació en la salut entre els infants i joves de Baasneere

Aquest projecte presenta importants garanties de viabilitat. En primer lloc perquè la nostra ONG manté un important lligam amb la comunitat de Baasneere arran de les diferents activitats i camps de treball realitzats fins hui, segons s’ha explicat. A més a més, la necessitat d’un col·legi de Secundària és una demanda sorgida directament de la comunitat, per tant es tracta d’un objectiu valorat per la gent del poblat.

Podem afirmar que la nostra ONG disposa dels mitjans humans i materials per a dur a terme el projecte. El nombre de voluntaris cooperants és mes que suficient per a dur endavant les activitats programades, i el suport financer compromés fins ara abasta la pràctica totalitat del les previsions de la primera fase de formació i construcció. Per a anar testejant la progressió i viabilitat continua del projecte s’estableix un pla de treballs que servirà d’instrument de comprovació i pilotatge de les accions.

També és garantia de viabilitat del projecte el fet d’haver aconseguit un compromís explícit per part dels caps del barris de la comunitat de B. per a proveir l’activitat d’un nombre suficient de persones que participen de manera directa, diàriament en la construcció.

El pla de desenvolupament s’estructura així per períodes anuals, i està condicionat fonamentalment per quatre variables:

1. La disponibilitat econòmica per a cada any, que es defineix per la capacitat de recaptació i finançament que es capaç de mobilitzar l’organització de manera regular.
2. La càrrega de treball i la capacitat d’execució de les obres, que permeta la construcció d’edificis complets, i coberts. Això s’ha de ponderar per tal d’evitar la degradació de les obres realitzades per l’efecte de les pluges, les quals es produeixen periòdicament des del mes de juny fins l’agost, ja que els materials fets a partir de la terra són especialment sensibles a l’acció de l’aigua, i poden fer-se malbé si no es protegeixen adequadament.
3. El cicle de producció agrícola a Baasneere, fonamentat en el conreu del mill. El cicle de treballs als camps condiciona força la disponibilitat de mà d’obra que la comunitat pot destinar als treballs de construcció de l’escola, ja que, especialment en l’època de la sega (mesos de setembre i octubre), la majoria del homes estan dedicats de manera completa a aquestes activitats.
4. La lògica per a la posada en funcionament més immediata possible de l’escola. Per això es compta amb la utilització immediata dels edificis, ja que són equipaments molt necessaris i que accepten usos polivalents (inclosos aquells no previstos). En conseqüència, es procurarà donar la màxima utilitat a l’obra que es vaja construint.

Atenent a aquestes variables s’ha dissenyat inicialment un pla de treball dividit en 6 o 7 fases anuals, de les quals la primera és per a la que es sol·licita la present subvenció.

Aquest projecte comportarà, doncs, implícitament a l’estricta construcció d’una escola de Secundària, altres vessants de cooperació d’una transcendència possiblement no menor:

• El projecte
• L’equip de treball de redacció del projecte
• La tècnica constructiva i el materials de construcció
• La construcció inicial. El mètode de treball
• La continuació de la construcció
• Activitats a realitzar en 2015-2016

El projecte arquitectònic ha sigut encarregat al despatx professional HAC-90 ARQUITECTES, SLP (núm. 9.480 del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, domiciliat a Alginet, i del que són titulars els arquitectes Juan Vte. Maravilla Moreno i José Vte. Pascual Almazán). El projecte es troba actualment en procés d’adequació al sistema educatiu de Burkina Faso.

La principal font d’inspiració seguida per al disseny d’aquesta escola de Secundària ha estat el seguiment, el més estricte possible, dels criteris de l’arquitectura sostenible, entenent aquest concepte en el seu més ample sentit, açò és, el que abraça els fonaments de la sostenibilitat socioeconòmica, la sostenibilitat social i cultural, i la sostenibilitat mediambiental.

1. La sostenibilitat socioeconòmica, referent a la reducció dels costos de construcció i del manteniment posterior dels edificis, així com a l’augment de la qualitat de vida, procurant l’autonomia i la participació local. Els edificis es projecten amb materials propis del lloc: murs i sostres d’atovons de terra i de pedra local, executats pels membres de la mateixa comunitat, solucions de coberta amb tecnologies senzilles i ja assumides, solucions constructives duradores i de baix manteniment, realitzables per operaris poc qualificats.
2. La sostenibilitat social i cultural, entesa com l’arquitectura que surt i es desenvolupa a partir dels fonaments culturals propis de la comunitat, de les seues tècniques, oficis i artesania. Els edificis es projecten amb blocs de BTC, que representa l’evolució tècnica de l’atovó tradicional utilitzat ancestralment de manera generalitzada a Baasneere. La important milloria tècnica que suposa l’estabilització i la compressió dels blocs de terra, comporta l’augment de la capacitat d’utilització d’aquest material, tot mantenint la cultura vernacla.
3. La sostenibilitat mediambiental, que atén a les condicions particulars de l’entorn en el que s’instal·la l’arquitectura, per tal d’integrar-se en el paisatge i d’adequar-se a les condicions climàtiques. En aquest sentit, el projecte organitza l’ordenació dels edificis, configurant un espai intern –inspirat en els esquemes d’agregació dels habitatges de Baasneere‒ protegit dels vents de l’est, que són secs i arrosseguen arena, i que s’obri a l’oest, d’on bufen els vents menys càlids. En el disseny dels edificis s’ha seguit escrupolosament les condicions de protecció de les altes temperatures ambientals, per això s’han previst unes grans cobertes protectores que donen ombra a les aules, i que simultàniament actuen aprofitant l’efecte Venturi per a generar corrents d’aire des de l’interior dels edificis fins l’exterior a través dels sostres, que amb aquest objectiu, presenten unes obertures. Així mateix, el disseny inclou en els edificis uns pòrtics d’accés protegits amb unes zelosies que minvaran la intensitat del sol, i unes zones de descans i relació, protegides entre els cossos de les aules.

Com s’ha explicat abans, el projecte arquitectònic s’està duent a terme per un despatx professional. No obstant això, en la fase preparatòria dels treballs de redacció es va organitzar, juntament amb el referit estudi d’arquitectura i la Càtedra Unesco d’arquitectura de terra/UNITWIN de la Universitat Politècnica de València, un curs taller durant els dies 7 a l’11 de juliol, anomenat “Proyectando y construyendo en Burkina Faso. Propuesta para una escuela secundaria en Baasneere”, que es va celebrar a l’Escola d’Arquitectura de València, en el qual van participar un nombre de 60 alumnes (estudiants d’arquitectura, arquitectes i arquitectes tècnics) que van proposar un total de 12 avantprojectes. Aquests treballs, duts a terme en el taller, van ser exposats en el congrés “Versus 2014 lecciones de la arquitectura vernácula para la sostenibilidad” celebrat els dies de l’11 al 13 de setembre a València, i els dies 20 al 26 d’octubre en el Museu de la Festa d’Algemesí, dins dels actes commemoratius de la setmana de pobresa zero organitzada per la nostra ONG.

A partir d’aquestes reflexions, s’ha creat un equip de treball composat pels membres del despatx professional i per 10 dels alumnes participants en el curs-taller, seleccionats segons les seues implicacions personals i compromís en l’objecte del projecte. Per aquest motiu, el propi treball de projecte arquitectònic s’ha convertit en una experiència de participació i aprenentatge entre el membres de l’estudi, amb 25 anys d’exercici professional, alguns tècnics recentment titulats, i estudiants dels últims cursos de formació.

Els murs i sostres dels edificis de l’Escola de Baasneere es construiran amb blocs de terra comprimida (BTC). Aquests blocs es fabriquen amb terra a la que s’afegeix una xicoteta proporció d’aglomerant, en aquest cas entre un 5% i un 7% de ciment. Aquesta mescla, amb un grau d’humitat baix, es comprimeix amb l’ajuda d’una premsa manual, amb un motlle, la qual produeix un atovó final amb unes altes prestacions tècniques per a la construcció: estabilitat i resistència. La determinació de la terra òptima per a la construcció del BTC comporta la realització de mescles de diferents terres, amb l’objecte d’aconseguir un producte homogeni i equilibrat en la seua composició, i que assolisca les condicions de resistència mecànica i d’estabilitat mínimes necessàries davant de les rigoroses condicions climatològiques.

Per a poder dissenyar la barreja de terres, així com les condicions d’humitat adequades, s’ha programat una sèrie de treballs de laboratori (al laboratori de materials de l’escola d’enginyeria de la construcció de la UPV de València) que determinaran les dosificacions adients. Per a dur a terme estos treballs s’empraran mostres de diferents terres dutes des de Baasneere.

La construcció amb terra suposa recuperar una tècnica mil·lenària, sens dubte la més antiga del món, que, malauradament, des de fa unes dècades ha desaparegut pràcticament de la cultura mediterrània, on malgrat tot, encara es poden apreciar algunes importantíssimes mostres de la seues grans possibilitats constructives i de la seua bellesa.

Actualment, a penes es conserven els oficis de la construcció amb terra, i és necessari acudir a alguns tècnics i amants d’aquest tipus de construcció, per a trobar la informació i l’experiència imprescindibles per a dur endavant, amb solvència, l’execució d’un edifici amb aquesta tecnologia.

Per aquest motiu, dins del projecte està programada l’execució d’uns tallers pràctics de construcció amb terra, concretament un de construcció d’atovons de BTC i de murs, i un altre de construcció de voltes, per a habilitar un grup de persones interessades, en nombre suficient per a poder, part d’ells, traslladar-se a Baasneere i col·laborar en la construcció de l’escola, i ensenyar-hi aquests processos. Amb això es podrà capacitar a alguns membres del poblat per a desenvolupar un treball alternatiu i enriquidor per a la comunitat.

Per a organitzar i dur a terme aquests tallers, es compta, a més del treball d’investigació de Lidia García, amb la col·laboració de la Càtedra Unesco d’arquitectura de terra /UNITWIN de la UPV, fruit del conveni signat amb ells per la nostra ONG.

La primera fase del projecte comporta fonamentalment la construcció d’un mòdul d’aules: un edifici composat per dues aules separades per un espai de relació i descans, tot cobert per una gran teulada.

Per a la construcció d’aquest edifici inicial es preveu un mètode de treball fonamentat en la participació d’un important nombre de membres de la comunitat de Baasneere (unes 40 persones), amb les quals col·laboraran un grup de membres de la ONG, principalment tècnics, estudiants i voluntaris cooperants. Al front de l’equip de cooperants estarà un arquitecte, vinculat a la nostra organització, que durà a terme les funcions de director de l’obra. Amb l’organització d’aquests grups de treball mixtes es pretén executar l’obra de manera autònoma i independent, en el major grau possible, d’empreses especialitzades.

El procés comportarà una fase d’ensenyament i aprenentatge, i la fase pràctica d’execució de les diferents parts de l’edifici. L’objectiu d’aquest sistema de treball, més complex, es basa en el seu interés per a la formació i capacitació dels membres de la comunitat de Baasneere en oficis de construcció, que puguen ser-los útils, tant en la continuació de les obres projectades per a l’escola com en l’exercici d’aquestes professions en altres ocasions semblants o en poblats veïns.

El disseny arquitectònic del conjunt de l’escola està estructurat de manera que a partir d’un mateix mòdul constructiu, composat per els murs i els sostres d’atovons de BTC i la gran teulada d’estructura metàl·lica i coberta de planxa grecada, es pot anar executant per repetició i modulació la resta dels edificis, amb a penes variacions.

Una vegada superada la primera fase del projecte, açò és la construcció del primer mòdul d’aules, es pretén que siga la pròpia comunitat, amb la mà d’obra ja ensinistrada, la que puga anar reproduint el diferents lots d’edificació. En les successives fases de construcció, la participació dels cooperants progressivament perdrà protagonisme i anirà tenint un caràcter d’acompanyament del procés.

Així doncs, aquest projecte promourà la participació de la comunitat en l’execució de les obres, amb protagonisme i responsabilitat, implicant els seus membres en la consecució de l’objectiu final, enfront de plantejaments on les entitats cooperants duen completament la iniciativa tant econòmica com de treballs a executar.

Cursos taller preparatoris i formatius

Les tècniques tradicionals de construcció amb terra, principalment les referents a l’ús d’atovons i a la tàpia piconada, s’han perdut en gran part en el nostre entorn més pròxim, i les noves tècniques de fabricació de blocs de terra comprimida (BTC) estan encara poc desenvolupades, encara que hi han importants esforços en la direcció de normalitzar aquesta tècnica per a permetre el seu ús generalitzat en una construcció estandarditzada. Així, en 2008 es va redactar per l’associació de normalització AENOR la norma UNE-41410 “Blocs de terra comprimida per a murs i tabics. Definicions, especificacions i mètodes d’assaig” que regularitza la producció d’aquest material a España, i també hi han publicats nombrosos treballs científics i divulgatius de diferents autors.

Degut, doncs, a eixa situació de desenvolupament encara incipient de la recuperació i renovació de les tècniques de l’ús de la terra, actualment és imprescindible, abans d’iniciar qualsevol construcció amb aquestos mètodes, programar, a banda de les pertinents anàlisis del material per mitjà d’assajos de laboratori, la formació dels operaris que han de dur a terme aquest tipus de treball. En el nostre cas, el projecte preveu l’execució de al menys dos cursos-taller relacionats amb la capacitació mínima necessària per a l’ús dels BTC. Aquests cursos tractaran:

1. De la fabricació de Blocs de Terra Comprimida amb premsa manual
2. De la construcció de voltes amb BTC amb la tècnica tradicional de les voltes catalanes

Els cursos s’organitzen amb la col·laboració de la Càtedra Unesco d’arquitectura de terra de la UPV. Estan oberts al públic general, i dirigits tant als tècnics específics que vulguen iniciar-se en el disseny d’edificis amb aquests materials, com a operaris que vulguen aprendre i recuperar estos processos, i a cooperants interessats en participar en les accions que s’hi deriven. També, els cursos contemplen els coneixements teòrics necessaris per a entendre l’origen i la tradició d’aquestes tècniques, i un intensiu component pràctic, amb l’objecte d’assolir habilitats suficients per a dur a terme treballs senzills.

El cicle dels dos cursos-taller es pretén tancar amb l’execució pràctica d’un edifici, una biblioteca a Algemesí, on posar en pràctica els coneixements adquirits i assajar les solucions constructives que s’han projectat per a B. Per això s’han realitzat diversos cursos, a València i a Algemesí, per aprendre les tècniques que s’han de dur a terme en la construcció de l’escola.

La primera fase de construcció de l’escola, que abraça un període temporal d’un any, inclou la construcció d’un aulari complet. Açò és, un edifici composat per dues aules sota una coberta unitària que protegeix tota l’edificació.

El projecte està dissenyat seguint mòduls semblants d’actuació, de manera que cada any es puga construir un d’ells, fins la seua total execució al cap del termini total.

En previsió de variacions, alteracions o imprevistos, que aconsellen la reorganització del pla de treballs, en el projecte es preveuen també edificis de major o menor grandària, amb l’objecte d’adequar la seua execució a terminis anuals.